Albert Masó Planas

De molt petit s’interessà per la fotografia i captava tant plantes com animalons menuts. Després d’un curs comú amb medicina, es decantà per la biologia i ja des del 1r curs universitari començà a fer sortides per a caçar papallones i criar erugues. Lògicament, les que capturava eren dissecades adequadament i es conservaven en capses entomològiques. Tanmateix, de seguida aprofità la fotografia per determinar els exemplars dubtosos i així no haver-los de sacrificar. Per això s’especialitzà en la Macro.

FOTOGRAFIA

Més tard incorporà la fotografia científica, forense, de fauna, paisatge, micro i més recentment de viatges, en especial safaris. De tot això en va fer una professió tant com a fotògraf actiu com a professor de cursos i conferències en una trentena d’entitats nacionals i estrangeres: universitats, escoles com l’IEFC, el CITEM, museus com el de la Ciència, jardins botànics com el de València, el Centre de Tecnologies Avançades, etc. Ha col·laborat durant 6 anys amb el Ministeri d'Educació i Ciència com a expert en l'elaboració de plans d'estudi d'FP de Fotografia.

Posseeix un arxiu de més de 100.000 imatges de natura i ha obtingut 18 de premis de fotografia i de biologia, entre ells el del 50è aniversari dels estudis de Biologia (Colegio Oficial de Biólogos). També ha estat jurat i ha  efectuat diverses expedicions:  Europa (occidental, oriental i Escandinàvia), Rif, illes Canàries i, sobretot, Amèrica del Nord, Carib, Tanzània-Kènia i Àfrica meridional: Kalahari, regió del Cap i Kruger (1992-2022).

Ha organitzat i participat en uns quaranta congressos: AEFONA, Fotonature-2010, Sonimag-2013, Montphoto-Fest (2013 y 2016), Fotogenio-2014, les 19 edicions del Simposi Internacional de Natura i Fotografia (2003-2022), etc. És fundador de l'Associació Espanyola de Tècnics Especialistes en Fotografia Científica (1990), Vision Agency (1993), l'Associació Espanyola de Fotògrafs de Natura (AEFONA, 1995), la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN, 2010) i la International Wildlife Photography Society (IWP,  2003).

Ha fet una dotzena d’exposicions: “Papallones” (Museu de la Ciència), “Essències i fragàncies naturals” (Cosmocaixa),  “Textures” (Sonimag: 40 imatges de Macro de detalls de papallones i altres insectes), “Kalahari, el desert vermell” (Museu de Zoologia de Barcelona), “Retrats” (Villeneuve de la Rivière),  “La natura a través de la Macro”, “Imatges de Natura”, “Cuba, la cara desconeguda de l’illa” (itinerant a Cuba) i “Kruger, el cor de Sudàfrica” (Col·legi de Biòlegs de Catalunya).

BIOLOGIA

És llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB), i doctor en Ecologia i Evolució (2017) -dirigit inicialment pel Dr. Ramon Margalef i finalment pels doctors Joaquim Baixeras i Javier Romero- al Departament d 'Ecologia.

Fundà la Societat Catalana de Lepidopterologia (1978) i és membre de la Societat Catalana d'Herpetologia, la Societat Hispano-Luso-Americana de Lepidopterologia (Shilap), la Institució Catalana d’Història Natural, la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), la Societat Entomològica d’Aragó (SEA) i l'Associació Herpetològica Espanyola (AHE). Ha organitzat i moderat diverses taules rodones a congressos internacionals sobre les perspectives de la fotografia digital, la 6ª extinció, el canvi climàtic, etc. Ha participat en uns 30 congressos internacionals de 12 països (Cambridge, Wageningen, Lisboa, Budapest, Sant Rem, Madrid, Calp, Guanahacabibes, Lunz am See, Hèlsinki, Brno...).

Ha fet treballs de recerca: d'Ecologia, dirigit pel Dr. Antoni Escarré, a la serra d'Espunya (1978-1979); de biogeografia i distribució cartogràfica, dirigit pel Dr. Ramon Margalef (1989-1996); de Morfologia amb Microscopi Electrònic de Scanning, amb la Dra. Mercè Durfort (1982-1995); i nombrosos de taxonomia, faunística, etologia, migracions... des del 1974, publicant més d'un centenar d'articles a revistes especialitzades nacionals i estrangeres.

La contribució més important a la recerca és recollida a la tesi doctoral, llegida el 2017. Consta de dues parts. La d’ecologia (ja publicada) i la d’evolució (publicada parcialment). La 1ª començà el 1976 quan el Dr. Ramon Margalef va idear i dirigir una investigació sobre l'abundància de les papallones, que vaig realitzar fins al 1992. Les prospeccions van ser molt més estandarditzades que les habituals de l'època, ja que s'ajustava la longitud dels recorreguts i el temps de permanència segons el nombre d'observadors /recol·lectors per tal que l'esforç fos equivalent en tots els registres. El mètode aplicat, sense arribar a la precisió del sistema de transsectes que va publicar més tard Pollard (1977), se li assemblava força, i va ser molt innovador per a l'època al nostre país. Va concloure que la distribució de les papallones no ve determinada per la composició florística, com fins aleshores s‘havia suposat, sinó per factors ambientals: estructura física de l’hàbitat, cobertura vegetal, fragmentació, etc.

Encara més important és l’altra part, dividida en tres fases, en la que es va demostrar una altra idea brillant del Dr. Margalef: que en l’evolució es podien generar noves espècies per duplicació cel·lular (macroevolució), cosa que no s’havia aconseguit. La 1ª fase s’ha publicat a Arthropod Structure & Development (2020).

PUBLICACIONS

Autor/coautor de la redacció de capítols i de fotografies (algunes a la portada) en més de 20 llibres i enciclopèdies: Història Natural dels PP.CC., Fotosfera, Gran Enciclopèdia Catalana, Odisea, El patrimoni natural d'Andorra, Biosfera, Rutas para fotografiar la naturaleza, Handbook of the Birds of the World, Handbook of the Mammals of the World... ha escrit 150 articles de divulgació científica, apareguts en 20 revistes, en algunes amb seccions fixes com a columnista: Investigación y Ciencia (Scientific American), Mundo Científico (la Recherche), Naturaleza salvaje, L’Atzavara, Geo, suplements de ciència de La Vanguardia, Avui i El País, Reptilia, Cingles, Ciència & Vida, Nostra Terra, Àrnica, Rutas & Aventura, Descobrir Catalunya, Ciència, Altair, Mètode (durant 40 números va realitzar la secció Instants de Natura i actualment Jo i altres animals), National Geographic...

Autor/coautor d'una desena de llibres, entre els quals destaquen: La vida de les papallones (1985), Fotografia (en dos idiomes: 1995 i 1996), Observar mariposas (1997), Kalahari, el desierto rojo (1998), Guía de les aves de la Península Ibérica y Baleares (1999), l'obra de 40 fascicles El mundo de los animales de National Geographic Society (2000-2001, traduïda al polonès), la de 30 fascicles Domina y disfruta la fotografía digital (2003-2004), Mariposas, de 50 fascicles (RBA, 2008-2009, traduïda al portuguès, italià...) i la guia de camp Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias (2011). Actualment està escrivint un llibre sobre fotografia de la Natura (Instants de Natura), un de macro i un volum de Fauna Ibérica, per encàrrec del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), per al que va realitzar una estada al Department of Entomology, del British Museum of Natural History, a Londres.

Ha realitzat la correcció científica i l'adaptació a la península Ibèrica de la guia BIRDS of Britain and Europe, de la Royal Society for the Protection of Birds (de Rob Hume) i de set llibres suïssos (Delachaux et Niestlé): Le loup , La chouette effraie, El chamois et l'isard, El sanglier, El Renard, El faucon pèlerin i La chouette d'Athéna. Redactor de diversos CD-ROMs de Natura i nombroses ressenyes de llibres, ha col·laborat com a presentador i guionista de programes de TV (Què qui com, Xarxes, Col·leccionistes, etc.). Ha traduït de l'italià part de L'Enziclopedia della Scienza (Ed. Salvat) i del francès, nombrosos articles de la Recherche.

Assessor científic de Weldon Owen (Exploradors), Simposium Internacional de Natura i Fotografia (19 edicions), Ed. Thema, Naturaleza salvaje (28 números), RBA Editors, Nostra Terra, Ed. Omega, EDC Natura, la sèrie d'artròpodes BICHOS de RBA (120 fascicles, apareguts a nombrosos països i traduïts a diversos idiomes, 2006-2022), concurs Montphoto, la col·lecció de llibres Inspirats per la Natura, Ed. Blume, Iris, Mundo Científico, del projecte Mirada salvaje (llibre, exposició i web d’Andoni Canela), Guia d'identificació dels mamífers del Sud d'Àfrica, així com de National Geographic (1997-2022).

Tota la bibliografia de la donació al Museu de Ciències Naturals de Granollers és la recollida durant mig segle (centenars d’articles, llibres, separates, revistes...) utilitzada per als estudis realitzats. I la col·lecció de papallones és el resultat de les recerques per a la tesi doctoral i altres línies d’investigació, que encara continuen.