Antoni Sanmartí i Ribes

De jove, les seves inquietuds giraven entorn de la competició amb coloms missatgers, la pesca i la pintura, però els escassos recursos econòmics familiars i la postguerra l'obligaren, des dels setze anys, a treballar com a viatjant de comerç en el ram de la perfumeria i es va veure obligat a abandonar aquestes activitats.

El 1951 es va fer membre del Centre Excursionista Folklòric de la Barceloneta, entitat on va conèixer la seva futura esposa, amb qui va compartir el seu amor per l'alpinisme, l'escalada i l'esquí. Junts van participar, el 1957, en els primers cursos d'espeleologia de Catalunya, organitzats pel Centre Excursionista de Catalunya, els quals, poc després, acabarien donant lloc a la fundació de l'ERE.

El 1959 va anar a viure a Arenys de Mar, on la seva dona tenia un petit negoci de joieria. Amb el naixement dels seus tres fills es va veure obligat a abandonar la muntanya per dedicar-se en cos i ànima al seu treball com a viatjant. Així i tot, continuava mantenint el contacte amb el bosc i la natura i cada diumenge sortia a caçar pels voltants d'Arenys.

Els anys 60 va establir una profunda amistat amb Fèlix Cucurull. Arran d'aquest fet es va fomentar en ell un fort sentiment nacionalista, que el portaria, el 1966, a l'activisme polític clandestí. En aquestes dates va participar en l'Assemblea Nacional de Catalunya i es va afiliar al PSC. A finals dels anys 70, arran de la connexió del PSC al PSOE, va abandonar el món de la política.

En la dècada dels 70, una nova legislació sobre la caça que prohibia caçar els diumenges, el va apartar d'aquesta afecció, que de fet, ja volia deixar, conscient de la pèrdua de riquesa biològica dels boscos. Va ser llavors quan va sorgir el seu interès per les papallones i va començar, sense gaire èxit a col·leccionar-ne. El setembre de 1971 arribà a les seves mans un exemplar de la revista Destino en el qual es dedicava un reportatge a Joaquim Vilarrúbia, que portava per títol "Las mariposas de Torrellebreta". En aquest article va veure la possibilitat de contactar amb algú que conegués a fons el món de les papallones i s'animà a escriure una carta en què demanava ajuda per iniciar-se en la lepidopterologia. Joaquim Vilarrúbia va contestar la carta i es va iniciar una bona amistat. Des d'aleshores va començar a completar una col·lecció seriosa, en la qual posava especial cura en la determinació i etiquetatge dels exemplars que capturava. El seu gran projecte era formar una col·lecció tan completa com fos possible, de les diferents papallones diürnes i nocturnes dels Països Catalans.

El 1973 va llogar una casa a Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva, amb la intenció de passar-hi els estius, però amb el temps, va acabar passant tots els diumenges i vacances d'estiu en aquesta localitat, on combinava el conreu del seu hort amb la recol·lecció de papallones.

En aquell temps es va fer soci de SHILAP i a través de la revista es va assabentar de la possibilitat de participar d'un viatge a Brasil, organitzat pel taxidermista i naturalista Kritikian. En aquest viatge va aprofitar l'oportunitat per recollir espècimens de lepidòpters tropicals, sovint escapolint-se de les sortides programades.

El 1984 traslladà la seva segona residència a Sant Iscle de Vallalta, a la comarca del Maresme, i fins a la seva mort es va dedicar a recollir sistemàticament els espècimens d'aquesta zona i d'altres properes. També va explorar altres indrets de Catalunya, ja que sempre portava a sobre els seus estris i aprofitava qualsevol sortida per recercar noves espècies.

El 1991 es va fer soci de la Societat Catalana de Lepidopterologia i, si bé mai va gosar publicar la seva tasca perquè no es creia amb prou capacitat per fer-ho, sempre va col·laborar tant com va poder, mostrant la seva col·lecció i facilitant tot el material i la informació que se li demanava.

El 2014 la seva esposa, Eulàlia Miquel va fer donació de la col·lecció de lepidòpters, formada per un conjunt de més de 5000 espècimens al Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Text: del seu fill Antoni Sanmartí i Miquel  per al Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia 85 (2000)