Frederic Travé Alfonso

Home polifacètic, amb una activitat molt vital abocada als coneixements i col·leccionismes variats. Advocat de formació i president de la delegació de la IBM a Catalunya, es va casar amb Maria Antònia Maristany Ibarra (+ Cubelles, 2011), filla del comte de Lavern. La Tona va ser la companya que sempre li féu costat, acollidora i divertida amb els amics.

La família Travé Alfonso vivia a Barcelona, però la gran propietat de la família era la casa de Cubelles, heretada de l'àvia paterna, Rosa Escardó. Transformada en palauet d'estil neoclàssic, a les seves mans es convertí en un dels museus privats més importants de Catalunya. Can Travé disposa d'una galeria que recollia la biblioteca mitològica, un gabinet d'història natural inspirat en els gabinets del segle XVIII —precursors dels actuals museus— i un magnífic jardí botànic. Biblioteques especialitzades i col·leccions diverses i sorprenents —bastons de tota mena, pianos de cua, autòmats del segle XIX, pintures i mobles d'època, capses de música, ocells mecànics refilaires, nipis filipins, ocells, insectes, madrèpores, papallones ornitòpteres, mol·luscs...— es trobaven a la casa de Cubelles.

Com a apassionat de les ciències naturals va ser membre fundador de la SEO (Sociedad Española de Ornitologia) i dinamitzador de l'ornitologia a Catalunya. Amb en Joaquim Maluquer, va contribuir a l'edició d'Els ocells de les terres catalanes, publicat el 1956, que va ser el primer treball d'ornitologia publicat en català. El text s'acompanyava de 90 dibuixos originals de Carme Mola i Forés, secretària seva. Al llarg de la seva vida va recollir una important biblioteca especialitzada en els ocells, amb més de 2.000 títols, va publicar una dotzena de treballs a Ardeola, la revista de la SEO, i va fer una col·lecció d'aus naturalitzades.

En el terreny de la botànica i la jardineria, plantà una magnífica col·lecció d'arbres, curosament retolats, al jardí de la casa de Cubelles i reuní una biblioteca especialitzada. Com a reconeixement, va presidir l'Associació d'Amics dels Jardins.

També va ser un gran bibliòfil. En el moment de la seva mort presidia l'Associació de Bibliòfils de Barcelona; apassionat per la mitologia grecollatina, reuní milers de llibres d'aquesta temàtica, que després de la seva mort adquirí la Biblioteca de Catalunya.

A la seva mort, la seva esposa, Maria Antònia Maristany Ibarra, va donar al Museu de Ciències Naturals de Granollers la biblioteca d'ornitologia i de jardins, i diverses col·leccions de ciències naturals, entre les quals la de papallones.